Valencianisme de Medalletes i Guardons

Yo no soc Socioleg, pero…

Es aplegar la primavera i com tots els anys, es tornen a traure eixos trages que durant l'any ni nos recordem d'ells. Nos posem les millors sabates, les millors joyes, els millors perfums i comencem a fer la turne. Pareixem els tipics famosets de escenari de televisio en escenari, cobrant i ensenyant les seues millors gales. Almenys, ells poden comprar eixos trages en qualsevol botiga, inclus a baix cost i omplir-se les buchaques de billets.

Pero nosatres no, soles nos posem les millors gales, quan comencen a repartir-se els milers i milers de premis, que les associacions Culturals del Regne tenen preparats per a tal fi. Un fi, en el que es reconeix el treball d'escritors, filolecs, charradors, politics venuts…

Si tot l'esforç que utilisen organisant estos acontenyiments, tots els diners que nos gastem, ho utilisarem per a fer Patria, un atre gall cantaria. Em cau la cara de vergonya, com any darrere anys, els rets, les baralles internes del valencianisme, tornen a sorgir per un miserable premi. Perque servix un premi que ni es reconegut oficialment? Perque servix un premi si no significara res? Estos premis no serviran de res, sino nos oblidem del personalisme i comencem a treballar i a construir. Tots som valids, des dels mes jovens fins als mes majors, tots posem la nostra pedra, tots posem la nostra llabor. En esta lluita cada un tenim el nostre lloc, pero no es el moment de treballar per uns premis, es el moment d'oblidar i treballar tots junts. Tots, ningu sobra i menys deixar de treballar, per que hi ha algu que creem que es superior a nosatres o esta caducat, ni ningu es superior, ni ningu esta caducat. Una atra vega nostre ferit orgull!

Pera mi es un gran honor escriure aço, per que aixina se, que mai me donaran ni una medalleta, ni un guardo… ni per una nit, m'haure de posar el trage de la Valencianitat, ni haure de traure el meu carnet de Punts de Valencianista, ni m'hauran d'escanejar per l'escaner VLCPlus… yo almenys se, que tots els dies ixc en el millor trage que tinc, tots els dies porte les meues millors gales, perque ser Valencià, no es una nit a l'any.

Igual que tots els Valencians de carrer, els que som terrenals, els que el Valencianisme es una forma de ser i no de viure, als que no nos donen medalletes, pero si nos escupixen en la cara. Ya es hora, que treballeu per nosatres i no per que a l'any que ve, vos toque ser els maxims guardonats. Perque nos serviran els vostres llibres, charrades, conferencies…. si arriba el moment i nosatres ya no estigam aci? Senyors, les medalles, guardons… soles acumulen pols en les estanteries, el trage se apolillen… i els que menys m'agradaria seriosa contar-los als meus nets, que viuen en uns paisos catalans, per que els nostres referents, no van tindre ni orgull ni agalles per a defendre lo nostre, pero si van tindre orgull i agalles per a barallar-se i disputar-se unes medalles.

Quanta rao tenen, quan escolte per ahi, que som un Regne de taifes. Quanta rao tenen, quan escolte per ahi que nosatres mateixos no volem la Unio. Quanta rao… ya esta be, ya nia prou de personalismes i de lluita per una miserable medalleta.