jueves, 26 de junio de 2008

Victima o Bochi?

Yo no soc sociolec, pero…

Despres d'allo que ha ocorregut en estes semanes, m'atrevixc i vull donar la meua opinio del que ocorregue. A vegades me pregunte, si la gent es panoli o se'l fa?, si de veritat creem en el que fem o es mera ambicio?

Que roina es l'avaricia, que roina es l'ambicio! Qui sera el responsable de tot este teatret que a fet correr rius de tinta en la prensa Valenciana? Per fi una simple Fallereta plena d'ambicio aura sigut la responsable de la caiguda del Totpoderos? O sera ell responsable de la definitiva caiguda de la Nacio Valenciana?

Com estaran els catalanistes, mija vida lluitant per destruir esta figura i arriba una gran discussip de partit i este personage cau pel seu propi peu, per que clar, desmentir immediatament que no eren parella ni gens paregut si ho van fer, pero desmentir que va ser una discussio molt forta els esta costant, fins al dia de hui, estem pendents de com acabara eixa acalorada discussio, perque un acalorada discussio de partit si va ser, pero tot este temps que han estat junts, si, com a parella, només han sigut parella de Partit, Deu nos lliure que la prensa no servici tots els Books que tinguen de la Parelleta Feliç, este com el Zaplana, a per les Falleres.

Quan un lider es defectuos, es molt facil acabar en ell i el Totpoderos ho era, dic era, perque si abans no tenia credibilitat, ara que tindra?, em pregunte si inclus quedaren tots eixos palmers, que anaven de salo en salo, aplaudint tots el seu nacionalisme, si, no m'equivoque, nacionalisme espanyol, Que voleu que promulgue l'extrema dreta? Valencianisme?

El que em pareix indignant, és que tots els anys tingam mes victimes de Violencia de Genere i que la Policia, no arribe fins que la victima esta ya descansant en Pau i en esta situacio tingam Policia motorisada, coche policials i el mes important una reportera en la seua camara de fotos, passejant justament per aquells llocs.
Suponc que la Victima si aixina ho fora, tindra molt que contar i en estos moments esta en la seua caseta o qui sap on en la boca calladeta i el presunt agressor, per que fins que no es demostre el contrari, es presunt, haura d'eixir a la palestra a tranquilisar les seues ties Maries i als seus seguidors mes acerrims, que passe el que passe, Sentandreu forever!

Pero que s'amaga realment d'este personaget?Realment tenia data de caducitat i com els yogurts, li van deixar un parell de dies mes?, pero este ya no se n'anava, l'ambició li podia, arribava el Congres del PP i estos no aguantarien una “Perolada” mes del susdit individu o si?, per que si nos posem a pensar, este era el "mamporrero" del PP, per tant tots els seus vots eren per al PP i el PSOE No es repartia ací tros en el pastiç?

Ni el se, ni ho sabrem, pero el que esta clar es que ells estaven en el fregat ficats, pero… qui es la Victima i qui el Bochi?.. NOSATRES!! ELS VALENCIANS, les uniques victimes una vegada mes.

lunes, 16 de junio de 2008

Valencianisme de Medalletes i Guardons

Yo no soc Socioleg, pero…

Es aplegar la primavera i com tots els anys, es tornen a traure eixos trages que durant l'any ni nos recordem d'ells. Nos posem les millors sabates, les millors joyes, els millors perfums i comencem a fer la turne. Pareixem els tipics famosets de escenari de televisio en escenari, cobrant i ensenyant les seues millors gales. Almenys, ells poden comprar eixos trages en qualsevol botiga, inclus a baix cost i omplir-se les buchaques de billets.

Pero nosatres no, soles nos posem les millors gales, quan comencen a repartir-se els milers i milers de premis, que les associacions Culturals del Regne tenen preparats per a tal fi. Un fi, en el que es reconeix el treball d'escritors, filolecs, charradors, politics venuts…

Si tot l'esforç que utilisen organisant estos acontenyiments, tots els diners que nos gastem, ho utilisarem per a fer Patria, un atre gall cantaria. Em cau la cara de vergonya, com any darrere anys, els rets, les baralles internes del valencianisme, tornen a sorgir per un miserable premi. Perque servix un premi que ni es reconegut oficialment? Perque servix un premi si no significara res? Estos premis no serviran de res, sino nos oblidem del personalisme i comencem a treballar i a construir. Tots som valids, des dels mes jovens fins als mes majors, tots posem la nostra pedra, tots posem la nostra llabor. En esta lluita cada un tenim el nostre lloc, pero no es el moment de treballar per uns premis, es el moment d'oblidar i treballar tots junts. Tots, ningu sobra i menys deixar de treballar, per que hi ha algu que creem que es superior a nosatres o esta caducat, ni ningu es superior, ni ningu esta caducat. Una atra vega nostre ferit orgull!

Pera mi es un gran honor escriure aço, per que aixina se, que mai me donaran ni una medalleta, ni un guardo… ni per una nit, m'haure de posar el trage de la Valencianitat, ni haure de traure el meu carnet de Punts de Valencianista, ni m'hauran d'escanejar per l'escaner VLCPlus… yo almenys se, que tots els dies ixc en el millor trage que tinc, tots els dies porte les meues millors gales, perque ser Valencià, no es una nit a l'any.

Igual que tots els Valencians de carrer, els que som terrenals, els que el Valencianisme es una forma de ser i no de viure, als que no nos donen medalletes, pero si nos escupixen en la cara. Ya es hora, que treballeu per nosatres i no per que a l'any que ve, vos toque ser els maxims guardonats. Perque nos serviran els vostres llibres, charrades, conferencies…. si arriba el moment i nosatres ya no estigam aci? Senyors, les medalles, guardons… soles acumulen pols en les estanteries, el trage se apolillen… i els que menys m'agradaria seriosa contar-los als meus nets, que viuen en uns paisos catalans, per que els nostres referents, no van tindre ni orgull ni agalles per a defendre lo nostre, pero si van tindre orgull i agalles per a barallar-se i disputar-se unes medalles.


Quanta rao tenen, quan escolte per ahi, que som un Regne de taifes. Quanta rao tenen, quan escolte per ahi que nosatres mateixos no volem la Unio. Quanta rao… ya esta be, ya nia prou de personalismes i de lluita per una miserable medalleta.