G.A.V.: "Els guardians de la nostra cultura"

Yo no soc sociolec, pero...

Cada dia que passa les meues neurones tenen un gran dilema, continuar escrivint o deixar que passe la vida, contemplar des de la meua finestra i vore com el mon passa al meu voltant.

Este passat fi de semana, ya ha sigut la gran diversio, les meues neurones pareixien que estaven en els coches de choc, nomes es feyen dos preguntes.

¿Com pot ser que el G.A.V., el gran defensor de la cultura valenciana, el mes valencianiste, podia celebrar festes en honor a la gran festa americana per excelencia? Si, si, estic parlant d' Halloween. Pero no sols parle d'una festa ¡NO! Que yo sapia estic parlant de dos festa en la mateixa nit. Una que la podriem denominar el Halloween americanista en el nostre Regne i la que mes m'ha omplit, la que em quede en mes ganes de poder assistir, qui poguera ser un d'eixos guardians de la nostra cultura i poder haver assistit a la gran festa, la Festa Halloween espanyola, “La gran festa de la sangría”, suponc que el vi almenys seria de “Sangre de Toro”, tot ben espanyol. Segur que el disfras que mes es repetiria en les dos festes seria la “la peineta, la cola y los faralaes, per no dir les capuches blanques, no per aparentar ser fantasmes, sino per defendre la raça aria del sentiment espanyol.

Pero que me puc esperar, si els que organisen la festa de la “sangría”, el G.A.V. Picassent, en el seu nou blog, ya comencen en la suplantacio del sentiment valencia i s'apoderen de la gran Senyera que la PJV va fer desfilar el passat 9 d'octubre. Atres que creuen en el dogmatisme i volen fer creure el que es impossible de creure, per que igual que els catalans, la tesis se'ls cau, tots sabem els que van ser els portadors de la Senyera jagant i en historia, documents, fotografies… es pot demostrar la gran veritat.

L'atra gran pregunta: ¿Com pot el partit polític del G.A.V., desconvocar una conferencia i un sopar per anar a celebrar les festes Halloween? Aço es el tin i dona-li, que fort me pareix, “Coalició Valenciana, el partit dels valencians, que defén els nostres interessos”. ¿Quins interessos? Seran interessos, americans, espanyols… pero VALENCIANS, poc, per no dir ni u. Que mes nos dona la festa Halloween, si les nostres festes nos les estan llevant, suplantant. Com m'agradaria saber el que han dit CV, G.A.V. JJCV, de la gran mentira de la desfilada, bo despilfarro de la gran desfilada del PP el passat 9 d'octubre. No van dir res.
Pero si s'encarreguen de desconvocar conferencies, sopars… i tot per celebrar en tots els luxos “LA GRAN NIT D'HALLOWEEN”, aixo si, segur que valenciana ¡NO!

Pero estos son els guardians de la nostra cultura.

Victima o Bochi?

Yo no soc sociolec, pero…

Despres d'allo que ha ocorregut en estes semanes, m'atrevixc i vull donar la meua opinio del que ocorregue. A vegades me pregunte, si la gent es panoli o se'l fa?, si de veritat creem en el que fem o es mera ambicio?

Que roina es l'avaricia, que roina es l'ambicio! Qui sera el responsable de tot este teatret que a fet correr rius de tinta en la prensa Valenciana? Per fi una simple Fallereta plena d'ambicio aura sigut la responsable de la caiguda del Totpoderos? O sera ell responsable de la definitiva caiguda de la Nacio Valenciana?

Com estaran els catalanistes, mija vida lluitant per destruir esta figura i arriba una gran discussip de partit i este personage cau pel seu propi peu, per que clar, desmentir immediatament que no eren parella ni gens paregut si ho van fer, pero desmentir que va ser una discussio molt forta els esta costant, fins al dia de hui, estem pendents de com acabara eixa acalorada discussio, perque un acalorada discussio de partit si va ser, pero tot este temps que han estat junts, si, com a parella, només han sigut parella de Partit, Deu nos lliure que la prensa no servici tots els Books que tinguen de la Parelleta Feliç, este com el Zaplana, a per les Falleres.

Quan un lider es defectuos, es molt facil acabar en ell i el Totpoderos ho era, dic era, perque si abans no tenia credibilitat, ara que tindra?, em pregunte si inclus quedaren tots eixos palmers, que anaven de salo en salo, aplaudint tots el seu nacionalisme, si, no m'equivoque, nacionalisme espanyol, Que voleu que promulgue l'extrema dreta? Valencianisme?

El que em pareix indignant, és que tots els anys tingam mes victimes de Violencia de Genere i que la Policia, no arribe fins que la victima esta ya descansant en Pau i en esta situacio tingam Policia motorisada, coche policials i el mes important una reportera en la seua camara de fotos, passejant justament per aquells llocs.
Suponc que la Victima si aixina ho fora, tindra molt que contar i en estos moments esta en la seua caseta o qui sap on en la boca calladeta i el presunt agressor, per que fins que no es demostre el contrari, es presunt, haura d'eixir a la palestra a tranquilisar les seues ties Maries i als seus seguidors mes acerrims, que passe el que passe, Sentandreu forever!

Pero que s'amaga realment d'este personaget?Realment tenia data de caducitat i com els yogurts, li van deixar un parell de dies mes?, pero este ya no se n'anava, l'ambició li podia, arribava el Congres del PP i estos no aguantarien una “Perolada” mes del susdit individu o si?, per que si nos posem a pensar, este era el "mamporrero" del PP, per tant tots els seus vots eren per al PP i el PSOE No es repartia ací tros en el pastiç?

Ni el se, ni ho sabrem, pero el que esta clar es que ells estaven en el fregat ficats, pero… qui es la Victima i qui el Bochi?.. NOSATRES!! ELS VALENCIANS, les uniques victimes una vegada mes.

Valencianisme de Medalletes i Guardons

Yo no soc Socioleg, pero…

Es aplegar la primavera i com tots els anys, es tornen a traure eixos trages que durant l'any ni nos recordem d'ells. Nos posem les millors sabates, les millors joyes, els millors perfums i comencem a fer la turne. Pareixem els tipics famosets de escenari de televisio en escenari, cobrant i ensenyant les seues millors gales. Almenys, ells poden comprar eixos trages en qualsevol botiga, inclus a baix cost i omplir-se les buchaques de billets.

Pero nosatres no, soles nos posem les millors gales, quan comencen a repartir-se els milers i milers de premis, que les associacions Culturals del Regne tenen preparats per a tal fi. Un fi, en el que es reconeix el treball d'escritors, filolecs, charradors, politics venuts…

Si tot l'esforç que utilisen organisant estos acontenyiments, tots els diners que nos gastem, ho utilisarem per a fer Patria, un atre gall cantaria. Em cau la cara de vergonya, com any darrere anys, els rets, les baralles internes del valencianisme, tornen a sorgir per un miserable premi. Perque servix un premi que ni es reconegut oficialment? Perque servix un premi si no significara res? Estos premis no serviran de res, sino nos oblidem del personalisme i comencem a treballar i a construir. Tots som valids, des dels mes jovens fins als mes majors, tots posem la nostra pedra, tots posem la nostra llabor. En esta lluita cada un tenim el nostre lloc, pero no es el moment de treballar per uns premis, es el moment d'oblidar i treballar tots junts. Tots, ningu sobra i menys deixar de treballar, per que hi ha algu que creem que es superior a nosatres o esta caducat, ni ningu es superior, ni ningu esta caducat. Una atra vega nostre ferit orgull!

Pera mi es un gran honor escriure aço, per que aixina se, que mai me donaran ni una medalleta, ni un guardo… ni per una nit, m'haure de posar el trage de la Valencianitat, ni haure de traure el meu carnet de Punts de Valencianista, ni m'hauran d'escanejar per l'escaner VLCPlus… yo almenys se, que tots els dies ixc en el millor trage que tinc, tots els dies porte les meues millors gales, perque ser Valencià, no es una nit a l'any.

Igual que tots els Valencians de carrer, els que som terrenals, els que el Valencianisme es una forma de ser i no de viure, als que no nos donen medalletes, pero si nos escupixen en la cara. Ya es hora, que treballeu per nosatres i no per que a l'any que ve, vos toque ser els maxims guardonats. Perque nos serviran els vostres llibres, charrades, conferencies…. si arriba el moment i nosatres ya no estigam aci? Senyors, les medalles, guardons… soles acumulen pols en les estanteries, el trage se apolillen… i els que menys m'agradaria seriosa contar-los als meus nets, que viuen en uns paisos catalans, per que els nostres referents, no van tindre ni orgull ni agalles per a defendre lo nostre, pero si van tindre orgull i agalles per a barallar-se i disputar-se unes medalles.

Quanta rao tenen, quan escolte per ahi, que som un Regne de taifes. Quanta rao tenen, quan escolte per ahi que nosatres mateixos no volem la Unio. Quanta rao… ya esta be, ya nia prou de personalismes i de lluita per una miserable medalleta.

ACCIO REGNE DE VALENCIA

ACCIO CULTURAL, SOCIAL I ECONOMICA DEL REGNE DE VALENCIA (ARV), se presentà el passat dijous, 13 de març, a les 19:00 h en l’Aula de Cultura CAM, en la Llongeta del Mercat, del Cap i Casal del Regne de Valencia.
Casi un centenar de persones, moltes d’elles dirigents o membres d’associacions de diferents parts del territori valencià, acodiren a la crida feta per esta nova entitat que naix en l’anim de convertir-se en una Plataforma des de la qual contribuir a unir les forces del valencianisme cultural, social i economic. Una plataforma que vol ser dinamisadora de distintes accions encaminades a consolidar un valencianisme de construccio.

Tres parlaments foren la part central d’esta ilusionant presentacio.
▪ Maria Dolors García Broch obri l’acte; en les seues paraules de presentacio feu una crida a totes les persones que, cansades per anys de lluita i treball pel valencianisme, permaneixen inactives en les seues llars, i els animà a contribuir, en renovades energies, a participar d’un proyecte que sobre tot treballarà per la veritat del valencianisme, i per a mitigar les falacies, distorsions i falses concepcions del fet valencià.
▪ En la segona intervencio, Juli Moreno, en nom de l’area Cultural, resaltà aspectes com el valor de la cultura com a motor dels pobles, a la vegada que insistia en la necessitat de velar per les particularitats de la cultura valenciana i d’exigir respecte a les manifestacions de les quals el Poble Valencià ha segut el seu protagoniste. Feu una crida a l’unio del valencianisme.
▪ Per l’area Social, Manuel Soler parlà de sentiment de poble, de coherencia, d’organisacio i de la necessitat de consolidar un proyecte de futur autenticament valencià. Entre unes atres coses, senyalà la necessitat de guanyar-se el respecte basant-se en la coherencia de les accions, sense deixar de respectar als que no estan en nosatres pero treballen pel mateix futur. Un llistat d’activitats, ya iniciades o que es posaran breument en marcha, fon una atra part interessant del seu parlament.
- Raul Cerdá parlà breument de diferents aspectes tecnics i d’organisacio i de la prevista aplicacio de les noves tecnologies al proyecte presentat.

En l’acte se presentaren ya dos campanyes dirigides als comerços, es tracta de dos cartellets referits, un a l’obligacio de dispondre de fulls de reclamacio en la llegenda: “Est establiment te fulls de reclamacio a disposicio de qui els solicite”; l’atre, animava i convidava al client a parlar en valencià: “Que en est establiment es parle valencià depen de voste”. Com es va indicar, es la primera “accio” per a fer front al “Nurmalitzat”, llengua hibrida en la que apareix algun d’estos mensages junt al logo de la Generalitat Valenciana.
La gent jove que va assitir quedà impactada tambe perque se feu entrega d’un CD en musica i cançons Rap d’un artiste valencià, jove tambe, que compon i canta en les seues dos llengües: la valenciana i la castellana.

De la tanda de preguntes posterior i de les respostes que se donaren volem destacar dos punts:
- Que la branca Economica s’activarà en breu.
- Que ARV no es una formacio politica.

Eren ya varies les associacions adherides que donaren soport a l’acte i al manifest de presentacio (que es reproduix en el revers d’este full), i en varen ser mes les que mostraren el seu recolzament i adhesio en el mateix acte.

Associacions com la Plataforma Jovenil Valencianista, Plataforma Normes d’El Puig, Mestres i Llicenciats del Regne de Valencia, Associacio Valenciana d´Agents de Viages i Professionals del Sector Turistic, Colectiu Cavanilles, Regne de Valencia Gais i Lesbianes, Grup Cultural Ilicita “Tonico Sansano”, Associacio deportiva Motoristes Blaus, Grup Espeleologic Valencià, Mestres jardiners i productors de plantes ornamentals del Regne de Valencia, Colectiu Valldaura, Circul Cultural Borrianenc, Circul Valencianiste d’Alboraya, Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana, Institut d´Estudis Valencians, … l’editorial Mosseguello, les revistes Niu d´Art i Mon Actual, aixina com significats valencianistes se donaren cita per a recolzar el naiximent d’este nou proyecte que ya es realitat:

ACCIO REGNE DE VALENCIA

Obriu el ulls!!!

Obriu els ulls!! ( 16-01-2008 )

Yo no soc Socioleg, pero…

Despres dels acontenyiments de l'inici d'este nou any i de l'inici de la precampanya electoral de les Eleccions del 9 de març del 2008, en la que una vegada mes Unio Valenciana, nos deixa penjats i supose que li passa el testimoni una vegada mes al Partit Popular, com ya va fer en les passades Eleccions Generals, els Valencians no podem permetre que la nostra image continue sent danyada, distorsionada… per qui no es el verdader portador, defensor de les Senyes d'identitat i interessos de la Patria Valenciana.

Estic mes que segur, que si ferem una enquesta preguntant si Juan Garcia Sentandreu, es el verdader referent del Regne de Valencia, el 99,9% dels enquestats dirien que no, i pose la meua ma en el foc.

Els Valencians, no podem admetre que Ell siga el referent d'este Poble. Juan o Don Juan com tambe es conegut, inclus no a oblidat que milita en el Feichisme i continua fent una politica feichista i imperialista, ¿Com una persona aixina pot representar el dret de les Autonomies, si Ell mateix encara reconeix, que no ho ha oblidat i diu que aquells temps si que van ser bons? Com una persona que en el Partit del qual es president, la Democracia passa a ser DEDOcracia, com este personage va a poder representar la Llibertat d'un Poble?

El seu unic interes poder arribar a ser Diputat a Madrit, com ho va fer el seu gran amic Eduardo Zaplana, pero una vegada mes pose les mans en el foc, que no sera Ell, el que encapçale la llista de les Generals, si no, temps al temps, Ell no pot tornar-se a cremar, si el seu preu politic ya esta per terra, per a tornar a fracassar en unes Eleccions, si ara no li donen res imaginar-vos despres.

Pero no tot son disgusts en l'inici del 2008, l'atra nit navegant per Internet, em vaig trobar que per fi la uep de la Plataforma Jovenil Valencianista, ya estava de nou en funcionament, de sobte me va vindre en ment el paragraf en el que acabava el meu anterior articul:

“Nomes em queda demanar-li forces, i demanar-li que mantinga viva la flama i l'amor al nostre volgut Regne de Valencia, per que si el tu has sigut el Angel Protector del Regne, ara, SI es el moment que persones en conviccio i amor verdader a esta terra, agarren el testimoni i nos facen lliures i orgullosos de SER VALENCIANS.”

Des d'aci vos faig un crida, perque vosatres si que sou el referent de les Joventuts Valencianistes i vosatres sou els que podeu posar els punts i a part d'esta historia i arribar a posar el punt final d'estes batalles, que nos donaran la Victoria Final.

Aixina que alceu les vostres Senyeres i feu arribar a tots els punts del Regne, el vostre mensage d'Amor i Respecte a esta Patria. Alceu-vos com feu el Palleter, lluiteu com van lluitar els Maulets, perque vosatres si sou eixe 99,9% de confiança que Juan Garcia Sentandreu i el seu Feichisme no tenen. ¡¡¡Alceu-vos i lluiteu!!!

¡¡¡El nostre Regne vos necessita!!!

¡¡Regne de Valencia!!

¡¡Regne de Valencia!! ( 22-12-2007 )

Yo no soc Socioleg, pero…

Despres d'este llarc i interminable any, en el que els Valencians hem perdut mes que mai, els nostres politics han soterrat el nostre idioma, han venut la nostra cultura… s'han burlat de nosatres omplint-se la boca de valencianitat i embolicant-se en la nostra Real Senyera… ¿Que es el que nos queda?

Es una vergonya que el Partit Popular, defenga a ultrança el valencianisme i nos estiga apunyalant a traicio, que el PSOE vullga llevar aixo del Pais Valencia, perque ya no li ven i ara vol omplir-se tambe de valencianisme, que les campanyes del Catalanista Bloc i Esquerra Unida, siga “Per omplir el buit valencianista, mes valencians que mai…”, i que els dos partits entre cometes 100% Valencianistes, no hagen pogut aglutinar, els suficients vots, per a poder tindre representacio en les Institucions.

Unio Valenciana, sabem tots que eres la referencia Valencianista, pero eixa marca ya no ven, l'unica cosa que queda son eixes Bases fidels, que estaran al costat de les Sigles fins que estes passen a millor vida.

¿I tu Coalicio Valenciana? Podries haver arribat a tindre tota la representacio que hagueres volgut tindre. I no m'equivoque, has tingut, la que has volgut tindre, ¡RES! Has mogut masses, has mogut pobles, gent que jura no tornar-se a ficar-se en politica… i tu ¿Que li has donat a canvi? Un partit mamporrero del PP, la mes estricta dreta, que mira cap a un atre costat quan nos ataquen, quan nos neguen, quan... Has enganyat a tota eixa gent que ha estat treballant per a tu, creent que ara si era el moment i que al fi despres de 30 anys de lluita i lo mes segur les seues ultimes eleccions, inclus podrien veure en vida, la victoria en peu del Regne de Valencia. Dir-te Sr. president Foral, que tu NO eres el Palleter del nostre Regne, sino el Palleter dels teus Interessos.

I este Regne milenari, ple de Cultura, tradicions, segle d'Or de Lliteratura, una Llengua Propia, la Valenciana… seguix mes orfe que mai, si algun dia es van alçar Maulets, lluita el Palleter… ara ¿Que es lo que tenim? ¿Qui lluita per nosatres?

Per tant m'atrevixc a dir als quatre vents, que ya no som inocents, que en esta lluita no hi han suplents i que cada un de nosatres som necessaris, cada un en el nostre lloc.

Aixina, que en estos dies de felicitat, amor… i sobretot recorts, tinguem un moment de reflexio i girant la vista arrere vorem un cami que mai mes hem de tornar a chafar, pero si agarrar l'equipage de totes ixes persones que en conviccio han recorregut este llarc cami i fer de cada un de nosatres el testimoni d'eixa historia.

Nomes em queda demanar-li forces, i demanar-li que mantinga viva la flama i l'amor al nostre volgut Regne de Valencia, per que si teu has sigut el Angel Protector del Regne, ara, SI es el moment que persones en conviccio i amor verdader a esta terra, agarren el testimoni i nos facen lliures i orgullosos de SER VALENCIANS.

¿Som lliures?

¿Som lliures? ( 12-12-2007 )

Yo no soc Sociòlec, pero…

¿Som lliures? On comença i acaba la llibertat? ¿Nos fan mes lliures les lleis? Som menys lliure per haver naixcut on no hem triat?

Com molts diuen la llibertat es la ignorancia, que bonico es vore a eixos jove disfrutant de la vida sense preocupar-se que els prepara el futur. Creixent, creent que son lliures, pero no se donen comte que ya han d'anar complint unes normes, les primeres normes d'eixa llarga vida, plena de lleis i prohibicions.

Tampoc se donen comte, que ells no han triat ni quan, ni en qui, ni com, ni on havien de naixer. Ni han triat el seu sexe, a vegades un sexe equivocat o ¿un sexe en un cos equivocat?

A poc a poc aprenen que sense lleis, no hi ha llibertat, pero… una llei ¿es llibertat? ¿Nia alguna llei que te diu que faces alguna cosa? Si totes les lleis prohibixen, exigixen, marquen, demanden… i nia que complir-les ¿Com poden les lleis donar-nos llibertat?

Arriba un moment que descobrixen que ells han de triar a eixes persones que els representaren en les Institucions. Ara si que es creuen que son !LLIURES! ¡Tornen a ser lliures! Per fi eixa llibertat que creïen perduda la tornen a retrobar en les Urnes.

¿Pero qui son eixes persones? Son les persones que elaboraren com si d'una tarta se tractara, com nos l´anem a menjar. Tu tens dret i tu no tens eixe dret, tu menges, tu no menges.

Els diuen com s'han d'educar, com han de divertir-se, com han de conduir, com han de treballar, com tenen… els marquen totes les pautes que han de seguir durant tota la vida. ¿Aço es LLIBERTAT?

Yo pensava que la llibertat era, fer el que a u li ve en gana, sempre que la meua voluntat de llibertat no interferixca en la llibertat dels atres. Pero no, no es aixina, hem de viure baix pressions de lleis, baix codics etics i morals… davall les mirades i critiques dels que nos rodegen, es a dir, interferint en la nostra llibertat.

Pero que llibertat tenim si els polítics nos marquen les lleis, els nostres superiors, que hem de fer, la publicitat, que hem de consumir… i sense diners no hi ha consum, sense consum no hi han superiors i sense superiors no hi han lleis… ¿Seran els diners la LLIBERTAT?

Per tant…¿TE PREU LA NOSTRA LLIBERTAT?